Joan Frances Mira

Comparteix

Joan Frances Mira

Entre Homer, Dante i nosaltres: creació i narració, història i poesia.

La literatura occidental comença amb el pare Homer, i amb aquella creació màxima que és l’Odissea: trama, personatges, tècnica narrativa, versos inoblidables: un esclat de creativitat narrativa i poètica que és encara el nostre  fonament. I continua amb els tràgics grecs, amb Horaci i Virgili, i sobretot amb Dante i La Divina Comèdia, que és l’altre pilar on s’aguanta la nostra cultura: mai ningú no ha produït  una creació tan absoluta, una visió tan original i tan completa de l’experiència humana. I ací ens quedarem: entre Homer, Dante i alguna mostra contemporània nostra.

Joan Francesc Mira

Nascut a València, va estudiar Filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma i es va doctorar a València el 1971. Ha estat durant molts anys catedràtic de grec. Ha practicat l’antropologia cultural amb l’equip de Claude Lévi-Strauss a París, i com a professor convidat a Princeton. Va crear el Museu d’Etnologia de València. És autor de prop de quaranta llibres, i ha traduït textos clàssics com el Nou Testament, la Divina Comèdia o l’Odissea. Entre les seues novel·les hi ha Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996), Purgatori (2003), i El professor d’història (2008) i entre els assaigs Hèrcules i l’antropòleg (1994) i Sobre ídols i tribus (1999) i En un món fet de nacions (2008) a més de diversos reculls d’articles. Ha guanyat els premis literaris més importants, com el Sant Jordi, premis nacionals de traducció i de la crítica, la Medalla d’Or de la Ciutat de Florència, i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

 

www.joanfmira.info