Roser Ros

Comparteix

Roser Ros

Oralitat i escriptura. Els germans Grimm i altres captors de l’oralitat

Fa 200 anys els germans Grimm veien publicat per primer cop el llibre que els faria més famosos arreu: Kinder- und Hausmärchen (“Contes de la infància i de la llar “); tan extensa va ser la seva difusió que el 1896  es va fer una segona edició del llibre, aquest cop revisada per ells mateixos. En efecte, Jacob i Wilhelm Grimm, que havien trobat aquests relats tot cercant les formes més pures de la parla alemanya, varen topar de cara amb un problema no previst i que també havia afectat i seguiria afectant als homes i dones que havien provat de fer de captors de l’oralitat: quan l’escrit captura l’oral el despulla de la mobilitat de què gaudia quan trescava per la boca i l’orella dels parlants, sense altra preocupació que la de caure en l’oblit caudat, moltes vegades, per l’inexorable canvi de mentalitat i costums de les comunitats. Però si bé l’escriptura proporciona perdurabilitat, fins a quin punt és un antídot contra la desmemòria?

Potser una de les millors qualitats del text escrit és la possibilitat que ens ofereix per fer perdurable l’enorme creativitat que posseïm els humans a l’hora de transfigurar la realitat.

Conferència inaugural.

Roser Ros

Doctora en pedagogia amb la tesi “Les rondalles d’animals: el cicle de la guineu i el llop” (Premi Flos i Calcat 1997), narradora i escriptora. Destaca la seva tasca d’impulsora d’iniciatives culturals sobre narració de viva veu. És la presidenta de Tantàgora, espai de creació, producció, difusió i innovació de les formes de comunicar la literatura escrita i oral, popular i d’autor a tota mena de públics, a través del treball amb altres disciplines artístiques; música, arts plàstiques, teatre, dansa etc . Compagina la seva feina a Tantàgora amb les classes a l’Escola de Magisteri Blanquerna (URL).  Com a narradora, s’adreça a tota mena de públics i tracta tant el repertori tradicional com el contemporani. Com a escriptora ha versionat contes procedents de la tradició oral. Ha escrit nombrosos articles sobre el fet narratiu i la seva importància en l’educació dels infants en múltiples revistes i publicacions. Ha estudiat i difós el repertori etnopoètic per a la petita infància en escrits i espectacles de petit format. És Premi de Cultura Popular 2010 del CONCA (Consell Nacional Català de les Arts) per la seva tasca continuada en la recerca i divulgació de les rondalles i els contes contemporanis a tota mena de públics i contextos.

Em vull inscriure