Vicenç Altaió

Comparteix

Vicenç Altaió

El jo líric i el tràfic d’idees.

Recorregut de la creació  literària que enllaça amb l’avantguarda: Foix (lectura), Brossa (investigació), Vinyoli i Palau i Fabre (transformació).

El valor de la dificultat. Llenguatge i comunicació, ruptura i societat.

Humanitat, ciència i tècnica.

De la mort de l’estil.

El tràfic d’idees. (Una autobiografia col·lectiva i l’art com a moral)

Cada llibre un punt de vista diferent i una investigació sobre els gèneres.

L’editor. La revista, l’esperit de l’època i la mort anunciada.

 

Vicenç Altaió

Poeta, assagista, traductor de teatre, crític d’art, articulista d’opinió i traficant d’idees, és actualment es director del centre KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals) i Arts Santa Mònica (Arts, Ciència, Pensament i Comunicació). Ha estat comissari d’exposicions de tema artístic, literari i científic, així com de l’Any Miró, de l’Any Pla i de l’Any Dalí.

A l’aguait de les oscil·lacions estètiques de les lletres i les arts i de les aportacions del pensament crític i científic, ha anat construint una obra ben personal, a més d’endegar diversos projectes multidisciplinaris entre els quals destaquen les revistes Tarotdequinze, Èczema, Àrtics i Cave Canis.  D’entre els seus llibres, destaca, a més de la poesia, recollida a Massa fosca (poesia 1978-2004) i continuada a Santa Follia de Ser Càntic (2005), la sèrie Tràfic d’idees -una autobiografia intel·lectual sense subjecte, de gènere híbrid, transversal, ocupada per escrits sobre artistes i la renovació en art com a moral-, dins la qual han aparegut, recentment, L’escriptura sense llançadora (1997), La Desconeguda (1997), La dificultat (1999), Desglossari d’un avantguardista (2000), Els germans (2002), El cervell i les venes (2005) i La consola de Cadaqués (2007), Un sereno en el cementiri de l’art (2012).

 www.artssantamonica.cat

Em vull inscriure